viernes, 3 de septiembre de 2010

La posada en marxa definitiva del control financer europeu

Com sabem, la globalització dels mercats financers n'ha demostrat la incidència negativa i procupant sobre l’estabilitat de les nostres finances i, al capdavall, economies. En el cas de l’Eurozona, els mercats monetaris estan integrats plenament mitjançant el sistema TARGET, que permet la liquidació en temps real dels grans pagaments en euros, i també gràcies a les fusions i adquisicions bancàries transfrontereres a dins de la Unió Europea.

En aquest context, l’estabilitat financera ha esdevingut un ben públic a protegir per part de les autoritats, per això calia desenvolupar normes comunes, i especialment assegurar-ne la seva aplicació homogènia. En aquest sentit s’ha buscat una proposta institucional de tarannà holístic, amb dues branques (macro i micro). La supervisió macro correspon a l'ESRB (Consell Europeu de Riscs Sistèmics), on participaran el president del BCE (es preveu que també com a president d’aquest Consell), el vicepresident del BCE (que seria essencialment representant dels interessos dels Estats membres que no són a l’Eurozona), els governadors dels bancs nacionals, els presidents de la nova autoritat de supervisió i un representant de la Comissió. Pel que fa a la supervisió micro, cau en tres noves autoritats sectorials, l'EBA (Autoritat Bancària Europea), l'EIOPA (Autoritat Europea sobre Assegurances i Pensions) i l'ESMA (Autoritat Europea sobre Mercats i Valors), les quals prendran decisions per majoria qualificada. Sembla complicat, però no ho serà tant, si veritablement trevallen amb independència sobre les seves àrees de supervisió. Per cert, no deu ser pas casualitat que la primera tindrà la seu a Londres, la segona a Frankfort (així compartirà seu amb el BCE) i la tercera a París.

Ahir dijous, la Presidència belga i els representants de la Comissió i el Parlament europeu van acordar el naixement d’aquesta estructura institucional sostinguda sobre una torre i tres branques, tot constituint així la primera entitat supranacional al món creada per supervisar les entitats financeres, la qual a més articula un nou sistema, que tindrà competències tan importants com controlar bancs, asseguradores i mercats; prohibir operacions de risc amb posicions curtes; o fer de mitjanceres en cas de conflicte entre entitats en transaccions transfrontereres. Supervisarà, tanmateix, les agències de qualificació de riscos i les cambres de compensació centralitzades, per ser organismes amb un funcionament transnacional. Fins i tot es podran dirigir decisions directes i obligatòries als bancs, quan s’incompleixi la legislació comunitària. Tot això amb la finalitat de controlar les futures fallides del mercat financer i garantir-ne l’estabilitat.

De tota manera, els Estats membre no han volgut quedar al marge de les futures actuacions d'aquest organisme, fin al punt que per evitar el conflicte amb les competències estatals, s’han establert tres escenaris on aquestes institucions hi intervindran per sobre de la sobirania dels Estats membres: a) quan el supervisor nacional incompleixi amb la llei comunitària, b) quan hi hagi discrepància entre més d’un supervisor estatal, i c) quan els Estats (individualment i sota la seva responsabilitat) declarin una situació d’emergència.

Les primeres passes d’aquest pacte es van definir ara fa més d’un any, al maig de 2009, en una roda de premsa on Barroso i el comissari Almunia van presentar el projecte de la Comissió europea, refusada contundentment pel Regne Unit, qui assegurava que atentava contra la sobirania fiscal dels Estats, i amb reticències per Alemanya. La tasca del Parlament europeu ha estat crucial durant aquest quinze mesos, en què els parlamentaris han pressionat per legislar sobre l'eliminació dels productes de risc en territori europeu, i també per aconseguir que el president de l’ERSB fos el president del Banc Central Europeu, persona amb una forta independència i autoritat moral, i no subjecte a pressions polítiques, que en aquest cas serà Trichet i tindrà un mandat de cinc anys.

L’important és que l’acord ja és un fet, i que es dóna per fet que el plenari europeu l'aprovarà en votació a partir del dia 20, a l’espera també del vist-i-plau de l'ECOFIN el proper dimarts, tot i que ja s'ha confirmat que les noves institucions començaran a funcionar el proper 1 de gener, un cop pactat i tancat l’acord interinstitucional ahir al vespre. Es tracta d'un acord que, tot i que és millorable en el seu disseny (on els Estats membres preserven encara molta capacitat de control), marca una nova fita en l’Europa política, ja què neix i es desenvolupa amb la finalitat de controlar la vulnerabilitat d’un mercat que pot ser altament perillós, i estableix una nova dimensió que esperem sigui exitosa en la prevenció del caos irracional que hem viscut en el passat.