jueves, 24 de junio de 2010

La presidència belga: una oportunitat per al debat regional

Quan tot just es fa balanç de la presidència espanyola, i a una setmana vista de la presidència belga, comencem a conèixer detalls de les prioritats de Bèlgica, país federalista per excel•lència, tot i que travessant importants problemes interns, per la divisió entre les comunitats francòfona i neerlandesa, i per la recent dimissió del seu president Leterme a l’abril.

Malgrat tot, a Bèlgica els poders estan delegats a les regions de Flandes (60 % de la població), Valònia (30 %) i Brussel•les (10 %), com a enclavament autònom dins de Flandes, i per tant la vida política no es paralitza malgrat les dificultats del moment. Bèlgica és un estat federal amb trets confederals, cosa que té una conseqüència directa sobre el funcionament de la presidència del Consell que Bèlgica ostentarà fins a finals de 2010.

Així, les reunions ministerials del Consell seran presidides pels ministres de Flandes i Valònia alternativament. A títol d’exemple, el Consell d’Indústria serà presidit per Marcourt, ministre de Valònia, mentre que el Consell de Medi Ambient el presidirà Schauvliege, ministre de Flandes, i així fins a completar tots els Consells. Curiosament, la reunió del Consell sobre les Regions serà presidida per Valònia, el representant de la qual, s’ha compromès a desenvolupar el paper de la política regional a la UE, per assegurar-ne una presència important a les Perspectives Financeres a partir 2013, quan començarem a treballar en pressupostos comunitaris per períodes de set anys.

Insistint en la qüestió de les perspectives 2013-2020, fonts de la presidència belga han posat sobre la taula, per als objectius de la seva presidència de torn, el debat sobre si els fons europeus han de destinar-se a les regions més pobres, o si, per contra, cal ajudar a les regions més desenvolupades per assolir un major grau de competitivitat. Recordem que el comissari de política Regional, l’austríac Hahn, va insistir en una visita a Espanya que calia ajudar també a les regions riques a continuar el camí del desenvolupament i la competitivitat, sense oblidar aquelles regions que encara necessiten arribar a la cohesió. De fet, aquesta ha estat la posició defensada per la presidència espanyola, sense oblidar que les regions espanyoles han deixat de ser objectiu de fons europeus pels nivells de renda assolits. Precisament, el proper més d’octubre, la Unió Europea publicarà el cinquè Informe sobre Cohesió, on es veuran els resultats més actualitzats d’aquesta vessant política i pressupostària, i que culminarà en la reunió d’alt nivell sobre Cohesió que tindrà lloc a Liège al mes de novembre.

Les tradicionals aspiracions regionals dels belgues tenen molts punts en comú amb les aspiracions dels catalans i d’altres regions espanyoles, punt que coincideix amb un dels objectius propis de la Unió Europea, que es consolida mitjançant les polítiques de cohesió, els resultats de la qual continuen sent insatisfactoris segons paràmetres de la mateixa Comissió. No obstant això, la presidència belga té entre els seus reptes prioritaris demostrar que la política de cohesió encara té sentit i que, a més, pot ser eficient. Aquesta posició és recolzada pel president permanent Van Rompuy, belga compromès amb l’Europa de les regions, i que per tant es preveu un actor clau en el debat regional europeu en els propers mesos.