viernes, 7 de mayo de 2010

Pendents del Regne Unit, quan s'apropa el 9 de maig


Ahir al vespre vaig participar en un debat al voltant d'Europa. Ens vam engrescar transmetent la nostra percepció sobre el que la Unió Europea significa i de quina manera s'articula la crisi i la recuperació en temps incerts, en què molts Estats membres es veuen fortament amenaçats. Grècia va ocupar gairebé mitja hora del debat, que va concloure recordant aquell esperit conciliador i per sobre de les ideologies del projecte de'n Monnet i Schuman. Després de l'agradable estona en companyia de fervents (i més escèptics) europeistes, vaig estar ben pendent d'una nit electoral emocionant, però un punt decebedora. Enganxada al fantàstic programa de BBC News vaig poder seguir en directe per internet com des que es van tancar els col·legis electorals les exit polls anunciaven un hung parliament (tal com va passar el 1974) sense majories absolutes. Sorprenentment, es constatava una davallada dels Liberal Democrats respecte a 2005, es parlava d'una pèrdua de 3 escons, fet totalment imprevisible pels sondejos.

La tònica no es va alterar massa a mida que avançava la nit, i així no sobta que de matinada en Clegg reconegués la seva decepció, tot senyalant que gràcies a una excel•lent i intensa campanya sí havien aconseguit aglutinar moltíssima gent que s'hi sumava al missatge positiu i constructiu, però admetent que en alguns casos no s'havia acabat traduint en el vot a les urnes. Indubtablement, un gran gest de Clegg, que convidava a una reflexió serena sobre com cal conformar un govern estable.

Resulta paradoxal que en una situació d'incertesa econòmica i política internacional els votants no s'hagin decantat massivament per una opció pragmàtica, com seria en aquest cas la de'n Cameron. Crec que el votant britànic desitja un govern de pacte, i aquesta sensació era molt present en el seguiment de la nit electoral. Com sempre, va ser un plaer fer el seguiment a la BBC, amb aquella capacitat de captar l'atenció i entretenir, el dinamisme de les opinions dels diferents candidats a MPs, la ironia en què es retratava la caiguda de les llistes (expressada en atrevida metàfora) dels diputats vinculats en els escàndols de les despeses, passant per la festa a la seu dels House of Commons, o el recompte in situ en algunes circumscripcions, amb l'espectacle dels joves passant-se les urnes a tota velocitat i la proclamació a viva veu dels vots de cadascun dels diputats candidats, en la seva presència. Una nit electoral que es desenvolupa d'una forma completament diferent a les nostres. Recordem que el diputat guanyador en la circumscripció s'emporta l'escó, i que per tant la resta de vots són completament inútils, sistema que recorda al nord-americà i que afavoreix la bipolarització del vot (el conegut com a vot útil), de tota manera es constatava un swing cap als tories a totes les circumscripcions, fins i tot en aquelles on hi guanyaven els laboristes. Són 650 circumscripcions en total, i a hores d'ara en Clegg es queda amb 51 escons, quan falten 48 per decidir.

Precisament s'espera que el candidat LibDem sigui decisiu en la propera legislatura, però també cal veure si Cameron es queda suficientment a prop dels 326 que atorguen una overall majority, per considerar altres opcions de pacte, com per exemple amb partits radicals com el UKIP, que en tot cas no serien una bona notícia, des del punt de vista dels que volem un Regne Unit implicat a Europa.

Parlant d'implicacions històriques, demà passat és 9 de maig, el dia que recordem aquell vespre en què Schuman va commoure el món amb la seva Declaració. Des de llavors, i en només 60 anys, hem aconseguit unificar políticament 27 Estats d'Europa. Potser molt més del que els pares fundadors havien somiat, tot i que de tant en tant valdria la pena preguntar-nos si estem a l'alçada. Sigui com sigui, cal reivindicar el 9 de maig com a símbol d'unió i reconciliació, com a expressió de superació de passat i construcció de futur, per honorar l'únic esdeveniment històric que està per sobre de connotacions ideològiques. Perquè el 9 de maig és de tots, siguin quines siguin les nostres creences. Europa som tots. Per cert, a la meva pàgina de facebook trobareu més informació actualitzada sobre les celebracions d'aquest dia d'Europa. Us hi espero. Feliç 9 de maig.